X
Política de Privacitat i cookies

Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrar-li continguts, serveis i publicitat personalitzada a través de l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuració.

Un científic manresà constata la reducció del poder dels boscos per refredar la Terra

La publicació oficial de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ha difós els resultats de la recerca realitzada

L'estudi realitzat mostra que la mortalitat de la vegetació augmenta - arxiu/abel gallardo
07.01.2020 | 22:55 | Manresa

Els boscos estan perdent la seva capacitat d'emmagatzemar carboni. El científic manresà Jordi Sardans ha participat en una investigació per demostrar que les plantes cada vegada retenen menys temps el carboni a escala global, que ha estat publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences, també coneguda per les seves sigles PNAS, que és la publicació oficial de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

El treball, en el qual ha participat el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s'ha reduït cada any entre el 0,2% i el 0,3% en les últimes dècades.

El treball publicat està liderat per Kailiang Yu, de la Universitat de Utah (EUA).

La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres acceleren la mortalitat de la vegetació.

Aquest és un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels anomenats embornals de carboni per retenir aquest element químic.

Un embornal de carboni és un sistema o procés pel qual s'extreu de l'atmosfera un gas i s'emmagatzema.

Les formacions vegetals actuen com a embornal de carboni per la seva funció vital principal, la fotosíntesi (procés pel qual els vegetals capten CO2 de la atmosfera o dissolt a l'aigua i, amb l'ajuda de la llum solar, l'utilitzen en l'elaboració de molècules senzilles de sucres). Mitjançant aquesta funció, els vegetals absorbeixen CO2.

El CREAF, del qual Jordi Sardans és investigador, va explicar quan va fer difusió de la recerca que els boscos juguen un paper essencial en la retenció de carboni.

Projeccions d'escenaris

Però, durant quant temps el poden retenir? En les projeccions d'escenaris de canvi climàtic es té en compte la seva capacitat per segrestar CO2. Però un cop el CO2 (i amb ell, el carboni) ha quedat retingut a la vegetació, era una incògnita durant quant de temps hi pot romandre abans que torni a l'entorn (a causa de la mort i descomposició de les plantes).

En la investigació internacional publicada amb la participació de Josep Peñuelas i Jordi Sardans, investigadors del CSIC i del CREAF, han intentat respondre aquesta pregunta.

Per això, van estudiar dades d'entre el 1955 i el 2018 de 695 boscos de tres zones climàtiques: tropical, temperada i freda, i ho van comparar amb models de simulació ESM (de l'anglès Earth System Model).

Els resultats revelen que l'augment de CO2 atmosfèric està inversament relacionat amb aquests temps de residència del carboni que, per tant, es redueix a mesura que el CO2 atmosfèric segueix augmentant.

En tres dècades, aquest temps de residència del carboni en la vegetació s'ha reduït entre un 0,2% i un 0,3% anual.

Una reducció del 9% en 30 anys

Els temps de permanència del carboni en la vegetació s'estan escurçant per factors com l'escalfament i les sequeres.

La temperatura augmenta el metabolisme dels organismes, així com l'augment de precipitacions en algunes zones, però les sequeres fan que la mortalitat augmenti i, per tant, que el temps de residència disminueixi.

En general, hi ha un increment de la mortalitat dels arbres en totes les zones climàtiques estudiades. La disminució anual del 0,2 i el 0,3% en els temps de residència de carboni als boscos és significativa, perquè suposa una disminució de fins al 9% en tres dècades.

Els resultats suggereixen que els embornals de carboni probablement es veuran limitats per un descens en la capacitat dels boscos de retenir el carboni.

Manresa

Més de 10.000 persones han visitat el pessebre monumental del Casino

Enguany estava dedicat al conjunt monumental de Fals

La FUB implanta la simulació a tots els graus per acostar els estudiants a situacions reals

La universitat recrea experiències i circumstàncies que els alumnes es poden trobar un cop acabin els estudis i accedeixin a una feina

El pla de millora asfalta 17.000 m2 el 2019 i aquest any se centrarà més en les voreres

El regidor Josep Gili preveu que el febrer o el març es pugui avançar on anirà la inversió d´un milió