Scott Eatherton: «Tinc ganes de demostrar el meu nivell»

Si algú el veu pel carrer, el primer que pensarà és que es troba davant un surfista desmesuradament alt i corpulent. D'ulls blaus, cabell ros, ondulat i lleugerament tirat cap enrere, Scott Eatherton (1991, Hershey) és el vigent MVP de la lliga alemanya i un dels nous fitxatges del Baxi Manresa de cara a la temporada 20-21. L'ala-pivot americà arriba per primera vegada a l'ACB, després de fer carrera a Itàlia i Alemanya, i amb ganes de demostrar «que tinc el nivell per competir amb els millors». Durant l'entrevista es mostra reservat però contundent, ambiciós però humil en les seves observacions. Un jugador madur que busca reptes nous.

Nascut a Pennsilvània, des de ben petit va demostrar un gran interès pels esports. Les seves condicions atlètiques, unides a les seves ganes de millorar, el van portar a practicar quatres esports durant la seva adolescència. «Jugava a bàsquet, voleibol, beisbol i hoquei, m'encantava qualsevol tipus d'esport, però al final em vaig decantar pel bàsquet». Tot i ser bo en gairebé qualsevol disciplina, la seva estatura i fortalesa física el van portar a escollir el bàsquet. «La gent em va dir que se'm donava bé, era alt i al final vaig triar el bàsquet. De ben petit ja gaudia jugant-hi». Va ser una vegada iniciada la seva etapa com a jugador a l'institut Hershey, del 2006 al 2010, quan va començar a despuntar, sobretot com a rebotador, la millor virtut que té.

No és excessivament alt per ser un interior, però amb els seus 2,06 metres s'ha consolidat com un dels millors en l'ofici d'agafar rebots, un dels més intuïtius que hi ha. «Des de ben petit que he estat molt bo agafant rebots. Primer perquè era el més alt del meu equip, però de mica en mica he anat millorant. És intuïció, però també tècnica, saber on anirà la pilota, anticipar-se al defensor i guanyar la posició». El Baxi, que ha perdut centímetres respecte la temporada passada, sumarà un basquetbolista que ve d'agafar 8,9 captures per partit.

Guanyar-te la vida jugant a bàsquet als Estats Units és realment complicat. Només l'NBA ofereix un paraigua econòmic important i accedir-hi és molt difícil. Eatherton va començar a pensar en el seu futur professional com a basquetbolista una vegada li va tocar fer el següent pas, el salt de l'institut a la universitat. Dues temporades a la universitat de Sant Francis amb bons números el van portar a jugar a Northeastern les dues següents, i últimes, temporades abans de convertir-se en jugador professional l'estiu del 2015. «Allà, en el meu últim any com a jugador universitari, va ser quan vaig començar a pensar que em podria convertir en professional». Va tancar la seva temporada com a sènior amb gairebé 15 punts i 7 rebots per partit, unes xifres que el van portar a presentar-se al Draft de la NBA del 2015. No va ser escollit i va anar a parar a Itàlia.

Salt a Europa

«Quan vaig arribar a Agrigento ho vaig passar força malament els primers sis mesos. Tot era nou per a mi i la meva dona, vivíem en un poblet molt petit, rural..., ens va costar adaptar-nos. Per sort vivíem al costat del mar», explica el jugador americà. La Serie A2, la segona divisió italiana, el va ajudar a guanyar experiència i el seu bon rendiment, amb més de 12 punts i 7 rebots, el va fer arribar a una lliga superior com l'Alema-nya. Després de quatre anys i acabar com l'MVP de la lliga, arriba al que fins ara és el seu repte més important: fer-se un lloc a la millor competició europea.

Eatherton es declara un obsés de l'aprenentatge i l'entrenament. «Quan arribo a casa m'agrada mirar bàsquet, sobretot els partits que he disputat per mirar i corregir els errors.» Els seus referents de l'adolescència són «Dirk Nowitzki i Lebron James». El cabell d'Eatherton recorda al del millor jugador alemany de sempre. Tot i tenir per ídols dos jugadors diametralment oposats com són Lebron i Nowitzki, el joc d'Eatherton és plural i dinàmic, un jugador que procura involucrar sempre els companys i que fa valer la seva polivalència.

Eatherton fa poc que és a Manresa i va reconèixer que «encara no he vist gran cosa de la ciutat, tot i que he anat a Montserrat i he passejat pel centre. Espero conèixer-la a poc a poc». Abans d'arribar al Baxi no «coneixia res del Manresa, la veritat. Tinc ganes de descobrir-ne coses», assegura. El pivot del Manresa és un home «familiar i tranquil. Quan arribo a casa desconnecto. Ara tinc dos fills, fa poc que va néixer el segon i no tinc gaire temps. Gaudeixo molt de les comèdies com Modern Family o Friends, va explicar durant l'entrevista.

Eatherton va acceptar l'oferta dels manresans de seguida, encara que desconeixia l'existència del club en aquell moment. «Quan es va acabar la temporada, el meu agent em va trucar i em va parlar d'aquesta oferta i no vaig dubtar ni un segon. L'estil de Pedro Martínez i del club encaixen molt en el meu joc». Un dels seus referents a l'hora de jugar és l'exbasquetbolista de l'Emporio de Milan Luis Scola, un dels ala-pivots més intel·ligents que hi ha hagut els últims anys. «Scola és un jugador que no necessita la pilota per produir en atac, que sap involucrar els companys i pot córrer tota la pista quan el seu equip agafa el rebot. Jo, en certa manera, també jugo així». L'estil de joc de Pedro Martínez busca involucrar tots els jugadors de pista, moure ràpid la pilota i apostar per un bàsquet de transicions.

Xevi Pujol, el nou director esportiu del Baxi, va remarcar la importància de disposar de perfils de jugadors «capaços d'aportar sense pilota, de ser agressius i dinàmics. Volem jugar el màxim d'estona possible amb cinc jugadors oberts». Eatherton es va mostrar entusiasmat amb la proposta basquetbolística des del primer minut, no va dubtar en decidir fer el següent pas. «Crec que estic preparat després de quatre anys en una lliga tan competitiva com l'Alemanya. Tinc l'experiència suficient i estic motivat», remarca el nou fitxatge del Baxi Manresa.

Eatherton reconeix «tenir moltes ganes d'enfrontar-me amb els millors jugadors. Vull demostrar que puc competir i aportar.» No tindrà una tasca fàcil, però Eatherton ja frisa per enfrontar-se a «Walter Tavares i Nikola Mirotic. Em motiven els reptes».