ENTREVISTA | Cristòfol Gimeno Número 15 de la llista del PSC al Parlament

Cristòfol Gimeno (PSC): «No pactarem amb Vox ni Aliança, però pel que fa a la resta, tot pot ser»

El candidat a ser diputat bagenc, afirma que Pedro Sánchez és important per acabar el procés de l’amnistia, que cal potenciar l’ús del català i descarregar els mestres de tasques que no els pertoquen

Cristòfol Gimeno, durant l’entrevista a la seu de Regió7 | MIREIA ARSO

Cristòfol Gimeno, durant l’entrevista a la seu de Regió7 | MIREIA ARSO / Enric Badia

Enric Badia

Enric Badia

Cristòfol Gimeno, primer secretari de la Federació XI dels socialistes del Bages, Berguedà i Solsonès. Des de fa 25 anys seu a la cadira d’alcalde de Castellgalí. Sempre ha governat amb majoria absoluta. Fa estat diputat al Parlament, primer en un període de dos anys, entre el 2013 i el 2015, i en aquesta darrera legislatura. Ha jugat tots els papers al Consell comarcal del Bages.

Què ha estat el millor i el pitjor de la campanya?

El millor que tothom es pot explicar, però hi ha un excés de crispació. En alguns moments se superen els límits del que seria acceptable.

Però no es diu que és una campanya freda i poc passional?

Cadascú vol que surtin bé el seus actes, les seves accions. Hi ha tensió per la feina, i un l’excés de crispació.

Salvador Illa no crida, té un discurs en que no posa més intensitat en una paraula que en una altra...

A vegades s’esvera. Però sí, té aquesta manera de fer. Ja s’ha vist, fins i tot, en les intervencions dels darrers anys al Parlament. A vegades em trobo amb gent que em diu: és que el Salvador Illa pontifica. Però és que crec que ho fan tots els líders, cadascú a la seva manera. La gent vol que li expliquem coses concretes i missatges que s’entenguin a la primera.

El partit ha adaptat la campanya al model del personatge que lidera la candidatura?

Sí, en certa manera. Aquí es va fer un acte de precampanya gran, i durant la campanya, accions més petites. No se’ns valora només per aquests 15 dies de campanya, és també per tot el que hem fet. Hem fet un govern a l’ombra, que per alguns és motiu de mofa. Però és una forma de treballar. Ens ha fet anar drets. Amb molta autoexigència. Fem campanya amb el que es va dir que es faria i no s’ha fet i amb les propostes que la gent ens demana.

Segons Gimeno, què necessita la gent?

Que no se’ls expliquin coses que no poden ser. Parlo amb molta gent, molts independentistes d’esquerra, i em diuen que estan decebuts. Se’ls ha enganyat i no se’ls ha explicat el perquè. La gent necessita certeses. Ara el camí que sabem que hem de fer és una mica més segur. Fa 7 o 8 anys, es va explicar que tindríem un camí de roses i no ha estat així. Es necessita que posem els temes importants al capdavant. No demanem, en cap cas, que les persones renunciïn a les seves idees, però ara, en aquests moments hem de fer el que diu Salvador Illa, unir i servir.

Tenir un grup parlamentari amb més de 40 diputats, com diuen les enquestes, seria un bon resultat?

No renunciem a res. Ja vam guanyar les darreres eleccions i no vam governar. L’aritmètica del dia després jugarà un paper important. Em fa gràcia que tothom vagi dient que no pactarà amb el PSC. Com a mínim, ara diuen que no pactaran, però s’han estalviat anar al notari. És evident que si fas un pacte de govern renuncies a una part del teu programa. Has de pactar els acords i els desacords. Nosaltres no pactarem amb Vox ni amb Aliança Catalana. Amb la resta, tot pot ser.

No podem generar més inestabilitat. Hem de crear un govern estable per a tota la legislatura.

Veurem quin és el resultats, però hi pot haver un pacte del PSC tant amb Junts com amb ERC?

Sí, perquè no. Veurem qui vol pactar amb nosaltres. Però això serà per al dia 13 de maig. Amb Junts, si Puigdemont decidís que no tornava o que deixava el Parlament, hem tingut relacions amb Rull i Turull. I amb ERC vam pactar uns pressupostos per al 2023 i ara n‘havíem pactat uns altres. L’esforç per fer un pacte amb un altre costa més, però és més gratificant. Però també podem trobar acords amb el PP o amb els Comuns, perquè no?

És una suma fins als 68 diputats que donen la majoria

És clar. S‘haurà de pactar.

Has d’intentar guanya, i si no tens majoria absoluta és una qüestió tan simple com sumar i restar. S’ha d’arribar als 68 diputats, i si no es pot, com a mínim garantir que en els temes importants reunirem 68 vots. Sinó, no va.

Els dies de pausa i reflexió del president de l‘Estat, Pedro Sánchez, els afecta en positiu, en negatiu, no tindrà repercussió?

Aquells dies vam patir molt per si plegava.

Un adeu sí que els hauria pogut perjudicar?

Crec que sí.

Va anar a Montserrat a posar un ciri, doncs?

(Somriu. ) No, no hi vam anar, però, sincerament, vam patir.

Si el PSC governa, quina serà la primera prioritat territorial?

Desencallar la C-55. Que sigui un 2+2, des del túnel de Bugunyà fins a Manresa. Alguns demanen que també es contempli el tram del túnel de Bugunyà fins a Abrera. Jo no dic que no, ja l’estudiarem.

Es veu de diputat, suposo, anant al número 15 de la llista de Barcelona.

Sí. Em veig diputat i espero que del grup de govern.

Un govern del PSC facilitaria l’amnistia per als polítics i dirigents d’entitats imputats arran dels fets de l’1 d’octubre del 2017?

L’amnistia seguirà el seu tràmit. Facilita l’amnistia que Pedro Sánchez sigui al govern de l’Estat. Per això dic que no només patíem nosaltres, els socialistes, per si plegava. N’hi havia més que patien.

Renfe, companyia estatal. Què s’ha de fer en els popers quatre anys amb la R4 i la R12 (ara RL4)?.

Accelerar el pla de rodalies que hi ha previst. Portem uns quants anys amb una tendència diferent a la d’anys anteriors, quan s’havia deixar d‘invertir. Hem de continuar amb la inversió i aplicar les millores que es necessitin. I veure tota la potencialitat de la R12. Som conscients que és un tema pendent des de fa molts anys. El traçat de la R4 passa per on passa i té unes dificultats. No enganyarem a ningú: ni ho resoldrem en un dia, ni en un any, però s’ha de tenir una dinàmica d’inversions i si pot ser accelerar-la.

El tren de Ferrocarrils, quin futur ha de tenir?

Nosaltres, en els pressupostos del 23 hi vam incorporar una petició, un estudi per veure la viabilitat de desdoblar entre Martorell i Manresa i entre Martorell i Igualada. Veurem què diu.

Cal l‘estació a la Plaça de les Oques de Manresa i fer el soterrament?

Aquest és un tema de ciutat. Jo no m‘hi vull ficar. Fer un soterrament endreçaria les coses a la ciutat, a Manresa. Ja tindran el debat que calgui. Però en el tema de Ferrocarrils, el que cal és fer l’estudi que hem comentat i mirar si podem aprofitar les vies de Súria i Sallent per fer-hi circular trens de passatgers. Fer el tren tram. Col·locar una carretera o una via nova té moltes dificultats. però aquestes vies ja hi son. Hem de mirar de posar un calendari realitzable per tenir l’estudi de viabilitat.

L’estudi també hauria de dir si allargar la línia fins a Súria i fins a Sallent, hi haurà prou usuaris per fer-la sostenible.

El satisfà la resposta sanitària que tenim en aquestes moments?

No. Crec que hem de potenciar molt més l’atenció primària. En cada pressupost s’incrementen els recursos pe a Sanitat, i la sensació del ciutadà és que cada cop anem pitjor. No pot ser. Puc acceptar que alguna trucada es faci per telèfon, però a l’atenció primària s’ha de recomanar la presencialitat del metge amb el pacient.

I en els resultats dels nostres joves a les aules, tenim un problema?

Sí. Fem fer als mestres més feines de les que els pertoquen. Els mestres han de fer de mestres. Ni han de ser administratius ni podem pretendre que a l’escola s’ensenyi tot.

I el català?

El català, potenciar-lo. Cal un pla més potent i amb més inversió, si cal, per potenciar-lo. El perill no és el castellà, el veritable perill serà l’anglès. És un fet que el retrocés del català ha coincidit amb els governs més independentistes.

I en immigració, què proposa?

S’ha d’abordar des d’origen. Hi ha una problemàtica amb la percepció que en té la ciutadania. Hem d’explicar molt bé que la gent ve amb la situació regularitzada i que necessitem que vingui gent de fora perquè hi ha moltes feines que la gent del país no les vol fer. La majoria ve amb ganes de treballar i des del poder públic s’han de posar les eines per fer-ho possible.